dilluns, 5 de desembre de 2016

DECRET DE PLURINGÜISME


La federació de MRP del País Valencià considera que el decret que proposa la Conselleria presenta una sèrie de millores substancials respecte del que hi ha actualment vigent. La inclusió de la formació del professorat representa un punt de partida interessant per a la millora metodològica de l'ensenyament de les llengües. La previsió y ordenació de la continuïtat dels itineraris lingüístiques és una demanda antiga de la comunitat educativa que es reflexa de forma concreta en el decret. Així mateix la inclusió d'aspectes relacionats amb el tractament de la diversitat i dels nouvinguts, ens sembla una base ferma sobre la qual construir un política lingüística eficaç. En quan a la correlació entre nivells, models d'ensenyament i titulació lingüística, podria resoldre molts problemes de nomenclatura al lligar aquestes titulacions als nivells europeus de referència, i d'acreditació al lligar tipus d'ensenyament al títol aconseguit Tot i això pensem que és necessari revisar dues qüestions bàsiques:

La primera qüestió bàsica prové justament de la correlació que estableix entre models i titulacions. Pensem que lligar titulació i models de forma selectiva tal i com es fa a l´esborrany pot derivar en situacions discriminatòries. 

En primer lloc, com a defensors que som d'una escola inclusiva i equitativa, no estem d´acord en que es diversifique les titulacions obtingudes en cap centre sobretot pel que fa a l'ensenyament obligatori. Amb aquest model és perjudiquen un seguit d'escoles que, per raons molt diverses, no poden seguir un model educatiu específic. Així per exemple una gran quantitat de Centres CAES vorien la seua població, ja marginada de per se, condemnada a tenir titulacions de segona i per tant estar abocats a seguir essent una població marginada sense possibilitat de superar aquesta situació. Aquesta no potser la postura d'una administració progressista a més d'anar en contra de qualsevol legislació respecte del tractament de les poblacions amb seriós perills de marginació. 
En segon lloc no pensem que aquesta proposta siga efectiva per aconseguir, com és pretén, que les escoles situades en zones de predomini lingüístic castellà es motiven. Ans al contrari, els models previstes poden provocar al menys tres tipus de resposta: 
  • El desplaçament de la població escolar que puga cap a zones on el seu itinerari d’estudi no tinga aquestes traves (Múrcia, Terol, Albacete, Conca). 
  • La submissió del professorat amb un alt grau de provisionalitat destinat en aquestes poblacions i acceptació de que el seu alumnat no podrà anar més endavant. 
  • L'augment del sentiment (real o no) de marginació per part del professorat autòcton així com de la població de la zona cap a una llengua que, segons ells,  els està oprimint a cada dia més. 
 No creguem que aquest siga el camí per millorar i ampliar la xarxa de centres en valencià cap a una normalització de la llengua. Cal atraure'ls i que la seua situació lingüística no siga cap entrebanc. Des de la Federació de MRP pensem que l'impuls que va tenir l'escola en valencià als anys 80, va estar fruit d'una política atrevida de regeneració i valoració de l'escola pública. En aquell moment renovació pedagògica i escola en valencià eren una sola i mateixa cosa. Així doncs pensem que cal prestigiar les escoles públiques que ho fan tant a les comarques valenciano-parlants com les que estan situades geogràficament en zones de parla castellana. Per la qual cosa proposem que es modifique el decret sabedors que si es retira el present esborrany queda vigent l'actual decret molt més perjudicial.
Les modificacions haurien d'anar en la línia següent: 
  • Simplificació dels models posant especial importància en el model PIP procurant que s'hi s'augmenten les hores d''ensenyament en Valencià a través d'incentius a les escoles d'àmbits lingüístics desfavorits que ho facen. • 
  • Impulsar als centres d'àmbits lingüístics desfavorits, per a que dissenyen propostes d'immersió lingüística d'acord amb la seua realitat sociolingüística. 
  • Afavorir l'adopció de models d'immersió lingüística perquè l'adopten aquelles comarques que, tot i no ser plenament valenciano parlants, gaudeixen d'una valoració positiva de la llengua.
  • Potenciar les escoles PEV dotant-les de materials i suport necessari per que enceten propostes d'innovació educativa. 
 La segona qüestió bàsica està en relació a la introducció d'una àrea en anglés. La descripció que es fa del horari que cal seguir per introduir les diferents llengües és massa rígid. Qualsevol escola que estiga fent propostes innovadores en quan a la distribució dels temps educatius es troba fora de la legalitat en aquest model. Més encara, per poder adaptar-s'hi, ha de renunciar a qualsevol proposta globalitzadora (treball per àmbits, multinivells, projectes, per tasques, etc.)  que no pot encabir-se en un model com aquest. La relació obligatòria que s'estableix entre les àrees, els temps i la llengua en la que s'ha d'impartir cada contingut, impedeix necessàriament tot plantejament holístic de l'aprenentatge.
Per la qual cosa demanem que: 
  • Cada centre tinga la possibilitat de distribuir l'horari en el que s'ha de treballar en funció del seu projecte educatiu del qual forma part el seu projecte lingüístic. 
  • Cada centre puga distribuir els continguts que ha d'impartir en anglés en funció de la interrelació entre entorn i objectius a assolir. Així es podrà introduir mòduls en anglés en les diferents àrees de coneixement. La utilització de materials en anglés, la memorització de cançons, texts teatrals i altres formules, el coneixement vocabulari científic, filosòfic, literari o de qualsevol altre camp, redacció lectura i redacció d'abstractes i/o articles de tot tipus, la recerca geogràfica, biològica, etnològica i altres camps del coneixements en documents en anglés poden distribuir-se dins del currículum de forma transversal. Cal introduir les diferents llengües a partir d'àmbits reals d'utilització de l'anglés i no en funció d'un horari encotillat. Si circumscrivim la utilització de l'anglés a una àrea concreta perdem totes aquestes possibilitats.
  • Tal i com s'està fent ara, que el nivell d'anglés vinga avalat per les Escoles Oficials d'Idiomes i no cap altra institució no oficial.

Els assessors lingüístics junt a la inspecció vetlaran perquè el model que ha proposat el centre assolisca els objectius que pretén la llei.

Mesa redonda sobre Deberes escolares 3ª parte MRP

Mesa redonda sobre Deberes escolares 2ª parte FAPA

Mesa redonda sobre Deberes escolares 1ª parte Miguel Martínez.

dimecres, 3 de febrer de 2016

“Som fills d’aquells mestres dels anys 30″


Roger Pons 2 de febrer 2015: "Mestres de la impremta" reivindica una generació de mestres que va posar l’escola al capdamunt de la societat, durant els anys de la República. El moviment freinet valencià va tenir una importància cabdal a l’escola i a València: si l’amnèsia i l’oblit històric que va provocar el franquisme no s’hagués allargassat tant, la memòria d’uns centenars de mestres seria present cada dia a l’escola al País Valencià, on aquell moviment entusiasta va brillar com un llum, perquè l’escola era la seua vida. Després que els organitzadors s’hi han vist desbordats pel públic, ens han passat a l’Aula magna de veritat, a la Universitat Vella del carrer la Nau: ara sí, Alfred i Ferran comencen les intervencions respectives destacant aquesta acollida a la Universitat: no s’haguessen imaginat els mestres, que serien rebuts ací, la seua memòria, vuitanta anys després. Hi ha intervingut, Antoni Arinyó, vicerector, Carme Agulló, mestra de mestres, Ferran Zurriaga, pare del moviment freinet al nostre país, l’autor del llibre ‘Mestres de la impremta, el Moviment freinet valencià (1931-1939), que ha editat la Universitat de Castelló en col·laboració amb la càtedra Soler i Godes, Alfred Ramos, i
Vicent Marzà, conseller d’educació. Cada mestre investigat, entrevistat, a través de la memòria dels seus alumnes, els néts, o els fills, a través de centenars d’arxius consultats, mereix un reconeixement: és això, el llibre. Un reconeixement a centenars de mestres valencians que es van declarar freinetistes a través de la seua pràctica, mestres valencians que van exercir a Catalunya, a les Illes i fins i tot a Castella, amb un objectiu comú, volien fer cooperació i usar les tècniques freinet perquè ajudaven l’alumne a expressar-se, a través del text, la lectura, el treball d’equip, les eixides de camp, el càlcul… entre les paraules d’aquests mestres apareixen noms propis, Freinet, naturalment, però també Decroly, Ferriere… Hi havia escoles valencianes que tenien més de 50 corresponsals, fent ús de la correspondència escolar. S’hi han consultat centenars d’arxius, s’hi han fet entrevistes a alumnes que ara depassen els 60 i els 90 anys. Tos constaten que aquells mestres, sense excepció, tenien il·lusió. I els alumnes vivien amb aital passió l’escola que, fins i tot malalts, no volien perdre’s cap dia. N’hi ha qui explica que l’havien de lligar quan era malalt, perquè es quedés al llit. Els mestres que no pegaven, coincideixen els testimonis. Després, sí, vingueren els altres mestres. Aquests ja pegaven i, aleshores, tot era pecat. De les entrevistes s’ha fet una pel·lícula. El llibre i la pel·lícula vol recuperar-nos la memòria de l’escola dels valencians. Què va passar a partir del 39? El moviment Freinet desapareix a tot arreu. I s’instal·la una foscor que elimina aquella
brillantor il·lustrada. Cada mestre de la taula va explicant anècdotes dels entrevistats, històries de vida. Després vindrà la tristesa, l’exili, la mort. El primer afusellat oficial a Alacant és el director de l’escola Normal, perquè representava que era responsable d’aquella formació de mestres que lluïen. Alfred Ramos passa la paraula a Ferran Zurriaga: el nostre Emili Almendros. IMG_1079 —Som en lo lloc que los correspon, als mestres». Ferran diu que començar per la infància, era la tria en continuar el camí que exigia dels propis mestres, el treball cooperatiu. Els mestres valencians del 31 al 39 van triar un camí i unes tècniques per donar veu als infants, per facilitar-los l’aprenentatge lector, l’escriptura, el debat i el diàleg, pautes que van evolucionant amb els anys: mestres que discutien què feien i com podien progressar: mestres fidels a un model d’escola. El llibre d’Alfred torna la paraula als mestres: deixeu-vos captivar per la història de cada mestre que apareix en aquest llibre: el goig d’uns infants que van poder contar i explicar allò que vivien a través de la impremta escolar i una quantitat ingent de revistes i quaderns que ells mateix
 
editaven. Són els primers mestres que s’atreveixen que la llengua dels infants, la seua llengua materna, entre a l’escola. Canet lo Roig, Vinaròs, la Torre a València: a través d’un pacte amb els pares. Sant Joan de Moro, Sant Pau d’Albocàsser. Aquells mestres voluntàriament, pacten amb els pares la introducció de la llengua a través d’una revista. Carme Agulló reivindica un patrimoni valencià orgullós, els quaderns d’escola. Farà dues intervencions, com es formava els mestres i la importància de ‘les’ mestres freinet de la República, són la llum de la república, segons que va dir l’escriptor Manuel Rivas. La pedagogia popular: escola activa, treball i solidaritat, els principis de la constitució republicana. Rodolfo Llopis i Marcel·lí Domingo: els mestres són l’ànima de l’escola. Ensenyar l’ofici de mestre i destriar els millors. Riu-te’n de Finlàndia. ‘Batec’, Jesús Sanz i Pepita Uriz, Rosario Pérez Solernou, Francisca Ruiz Vallecillo, Eliseo Gómez Serrano, mestres i testimonis d’una història de l’escola amagada, silenciada amnèsica… Amb el colp del 39, les dones vam retrocedir segles, acaba Carmen Agulló, que reivindica de retirar els noms feixistes que encara intitulen algunes escoles. IMG_1073 Vicent Marzà és mestre, conseller i fill de mestres freinetistes. Agraeix poder compartir taula entre mestres que han volgut transformar la societat a través de l’escola: «continuem necessitant el valors dels quals heu parlat ací, els mestres. Durant massa temps s’ha silenciat una manera de fer. M’agrada, la imatge de cosir experiències, generacions, per construir un mapa col·lectiu d’anhels i lluites compartides, un mapa de cooperació per cohesionar i transformar la societat. La foscor que hem passat s’ha d’acabar. Humilment i greument hem escollit treballar per aquest objectiu, redreçar la llum d’aquells mestres de la república, a partir del referent pedagògic del país valencià: agraesc als pares i als mestres haver viscut un model de compromís ferm per l’escola. Agraesc aquesta oportunitat que he viscut, i per això entre tots hem de fer conèixer a la societat què van fer els mestres valencians, i què poden fer ara. Teniu la meua voluntat ferma per treballar plegats aquest horitzó. En el món de la incertesa, les illes de certesa són els mestres freinet valencians. Volem recuperar l’autoestima de ser mestres, valencians, i redreçar l’escola i la dignitat dels mestres: en cadascuna de les aules de totes les escoles valencianes.» Va, que ho deixem ací, sinyor conseller. Feina per envant!

dilluns, 10 d’agost de 2015

PARA UNA NUEVA LEY DE EDUCACIÓN (Decalogo de ideas fuerza)

1. Principios y finalidades
a. La educación que queremos se fundamenta en el principio básico del derecho a la educación
desde el nacimiento y a lo largo de toda la vida, así como en los principios de igualdad, laicidad,
diversidad, inclusión, sostenibilidad, autonomía, convivencia, participación democrática,
solidaridad, antiautoritarismo, coeducación. Con un aprendizaje cooperativo que sea
participativo, colaborativo y nunca competitivo, implicando en... llegir més